qdony's review
5.0
Fa anys, durant l'institut, vaig llegir la traducció al castellà d'aquesta novel·la que publica Alianza, i no em va dir absolutament res (i està prou llunyana en el tempa com per a no recordar-ne res, tampoc). La relectura que n'he fet ara en anglès, doncs, és gairebé una primera lectura i la meva percepció del llibre, ja sigui per l'idioma en que l'he llegit o perque jo ja no sóc la mateixa persona que era, ha canviat del tot. És una de les millors novel·les que he llegit i per a mi té una fama absolutament merescuda.
Aquesta novel·la té moltes coses que m'agraden i crec què és difícil capturar millor alguns aspectes de l'adolescència. En Holden Caulfield és un dels personatges millor construïts que m'he trobat i un magnífic exemple de narrador poc confiable. Per a mi, aquesta novel·la és el seu protagonista. És una novel·la per a rellegir. Algunes idees desendreçades que se m'han acudit:
- En Holden aplica un criteri diferent per a jutjar el comportament dels demés i el seu propi. Odia tot i a tothom, tothom és hipòcrita, fals, envejós... però els seus actes sovint també ho són, tot i que ell els racionalitza. A canvi, sovint és evident el menyspreu que sent cap a ell mateix... cosa que no treu que pensi que és el centre del món.
- La manera de parlar de'n Holden és un intent constant de donar una imatge de dur, d'adult i de "tenir molt de món", però és tan extremadament afectada que acaba sent patètica. Tot és "old" , o tothom "knew a lot for his age" (quan ell té la mateixa o menys edat), o "she was really nervous for a prostitute" (com si tingués amb què comparar...), etc. Vol semblar sofisticat, però la constant repetició de el mateix conjunt d'expressions el delata. Al mateix temps, aquest seguit de repeticions li dona un ritme curiós a la narració.
- De tant en tant en Holden es posa introspectiu, sobretot quan parla dels seus germans i germaneta, o fa confessions molt honestes sobre les seves febleses de personalitat. El contrast entre aquests moments i la majoria del temps, que es dedica a ser un autèntic idiota arrogant, fa que el personatge sigui molt més humà i el poguem compadir. El que evita que el condemnem (com a personatge) és la soledat i la necessitat de contacte humà del probre desgraciat.
- Una de les coses que més m'ha agradat del llibre és com, com a lector, has de filtrar tot el que explica en Holden a través del que sabem de la vida i de la nostra pròpia experiència com a adolescents. Per això penso que, en contra del que havia sentit, deu ser més fàcil disfrutar aquest llibre un cop sobreviscuda l'adolescència. És difícil trobar un llibre en primera persona que funcioni autènticament bé, però aquest n'és un. Sovint és un pretexte per a facilitar la inmersió del lector en una situació, però això és desaprofitar la seva potència real, que és la seva capacitat de submergir-nos no en un seguit d'esdeveniments (no en un argument) sino en l'experiència subjectiva d'aquests esdeveniments d'un personatge concret. Suposo (hauria de pensar-hi més, amb exemples concrets), que per a tenir un valor afegit la narració en primera persona ha d'estar basada en un narrador poc confiable, que ens obligui a corregir tot el que explica.
- Una altra cosa què per mi no s'ha fet evident fins al final és que, de fet, en Holden explica la història del que li va succeïr fa uns mesos o, en qualsevol cas, no fa més d'un any ("I'll just tell you about this madman stuff that happened to me around last Christmas just before I got pretty run-down and had to come out here and take it easy", diu). El que més em frapa d'això és... què el paio no ha aprés absolutament res de la seva experiència! La seva explicació dels esdeveniments és absolutament demencial. I mira que conforme avança el llibre es va trobant gent que li suggereixen que la seva autoimatge i la imatge que dona als demés discrepen del tot, però ell sempre ho racionalitza i culpa als demés. L'imparable espiral de desconnexió amb el món en la que s'endinsa és gairebé tràgica i juro que he passat més de mig llibre portant-me les mans al cap (figurativament parlar...).
Aquesta novel·la té moltes coses que m'agraden i crec què és difícil capturar millor alguns aspectes de l'adolescència. En Holden Caulfield és un dels personatges millor construïts que m'he trobat i un magnífic exemple de narrador poc confiable. Per a mi, aquesta novel·la és el seu protagonista. És una novel·la per a rellegir. Algunes idees desendreçades que se m'han acudit:
- En Holden aplica un criteri diferent per a jutjar el comportament dels demés i el seu propi. Odia tot i a tothom, tothom és hipòcrita, fals, envejós... però els seus actes sovint també ho són, tot i que ell els racionalitza. A canvi, sovint és evident el menyspreu que sent cap a ell mateix... cosa que no treu que pensi que és el centre del món.
- La manera de parlar de'n Holden és un intent constant de donar una imatge de dur, d'adult i de "tenir molt de món", però és tan extremadament afectada que acaba sent patètica. Tot és "old" , o tothom "knew a lot for his age" (quan ell té la mateixa o menys edat), o "she was really nervous for a prostitute" (com si tingués amb què comparar...), etc. Vol semblar sofisticat, però la constant repetició de el mateix conjunt d'expressions el delata. Al mateix temps, aquest seguit de repeticions li dona un ritme curiós a la narració.
- De tant en tant en Holden es posa introspectiu, sobretot quan parla dels seus germans i germaneta, o fa confessions molt honestes sobre les seves febleses de personalitat. El contrast entre aquests moments i la majoria del temps, que es dedica a ser un autèntic idiota arrogant, fa que el personatge sigui molt més humà i el poguem compadir. El que evita que el condemnem (com a personatge) és la soledat i la necessitat de contacte humà del probre desgraciat.
- Una de les coses que més m'ha agradat del llibre és com, com a lector, has de filtrar tot el que explica en Holden a través del que sabem de la vida i de la nostra pròpia experiència com a adolescents. Per això penso que, en contra del que havia sentit, deu ser més fàcil disfrutar aquest llibre un cop sobreviscuda l'adolescència. És difícil trobar un llibre en primera persona que funcioni autènticament bé, però aquest n'és un. Sovint és un pretexte per a facilitar la inmersió del lector en una situació, però això és desaprofitar la seva potència real, que és la seva capacitat de submergir-nos no en un seguit d'esdeveniments (no en un argument) sino en l'experiència subjectiva d'aquests esdeveniments d'un personatge concret. Suposo (hauria de pensar-hi més, amb exemples concrets), que per a tenir un valor afegit la narració en primera persona ha d'estar basada en un narrador poc confiable, que ens obligui a corregir tot el que explica.
- Una altra cosa què per mi no s'ha fet evident fins al final és que, de fet, en Holden explica la història del que li va succeïr fa uns mesos o, en qualsevol cas, no fa més d'un any ("I'll just tell you about this madman stuff that happened to me around last Christmas just before I got pretty run-down and had to come out here and take it easy", diu). El que més em frapa d'això és... què el paio no ha aprés absolutament res de la seva experiència! La seva explicació dels esdeveniments és absolutament demencial. I mira que conforme avança el llibre es va trobant gent que li suggereixen que la seva autoimatge i la imatge que dona als demés discrepen del tot, però ell sempre ho racionalitza i culpa als demés. L'imparable espiral de desconnexió amb el món en la que s'endinsa és gairebé tràgica i juro que he passat més de mig llibre portant-me les mans al cap (figurativament parlar...).
mkvch1's review against another edition
emotional
reflective
slow-paced
- Plot- or character-driven? Character
- Strong character development? It's complicated
- Loveable characters? No
- Diverse cast of characters? No
2.0
heliosrobbie's review
5.0
9/25/2022: i'm starting to feel angsty and shit and scared of growing up again, i might have to read this again.
mokasin's review against another edition
3.0
Закинув я читати цю книжку ще у далекі шкільні роки. І ось вирішив повернутися. Адже не все зі шкільної програми відповідає своєму вікові (переконався особисто на прикладі "Майстра і Маргарити"). І хоча цього разу дочитав до кінця - повне розчарування. Якщо тоді був недоріс, то тепер, мабуть, переріс.
vlucaii's review
adventurous
funny
lighthearted
relaxing
fast-paced
- Plot- or character-driven? Character
- Strong character development? No
- Loveable characters? No
- Diverse cast of characters? No
- Flaws of characters a main focus? Yes
3.0