Scan barcode
A review by butxacaitapadura
La cúpula by Stephen King
4.0
Feia temps que volia llegir alguna cosa d’Stephen King, i vaig començar pel llibre més gruixut que vaig trobar. Amb «La Cúpula», l’autor presenta 1130 pàgines de pura crueltat humana, ambició de poder, superioritat moral i instint de supervivència.
Amb descripcions exegeradament detallades i, fins a un cert punt, macabres, sense pèls a la llengua, i una narrativa protagonitzada per l’acció trepidant, Stephen King posa al límit els seus personatges i els fa mostrar la cruesa de la condició humana, a través dels seus instints més primitius que emergeixen a la superfície quan es troben en una situació límit.
Des del meu punt de vista, crec que és una molt bona novel·la, que va sorprenent al lector. A més, a mi, això que l’autor no tingui escrúpols a l’hora de descriure escenes poc agradables, m’agrada. Hauríem de començar a normalitzar que la vida no ens amagarà allò que no ens agrada, que ens ho presentarà tal i com és, i en molts llibres, moltes vegades, les escenes més crues, tan sols s’insinuen, o se n’obvien els detalls, restant-li, així, realisme.
Però si li hagués de trobar una pega, seria el final. Durant més de 1000 pàgines l’autor ens explica el drama d’aquesta presó invisible, i de com aflora l’instint de supervivència, per acabar arribant a un final que, a mi, m’ha quedat descafeïnat. Tot i això, però, us recomano molt llegir aquest autor i, si podeu, aquesta novel·la.
Amb descripcions exegeradament detallades i, fins a un cert punt, macabres, sense pèls a la llengua, i una narrativa protagonitzada per l’acció trepidant, Stephen King posa al límit els seus personatges i els fa mostrar la cruesa de la condició humana, a través dels seus instints més primitius que emergeixen a la superfície quan es troben en una situació límit.
Des del meu punt de vista, crec que és una molt bona novel·la, que va sorprenent al lector. A més, a mi, això que l’autor no tingui escrúpols a l’hora de descriure escenes poc agradables, m’agrada. Hauríem de començar a normalitzar que la vida no ens amagarà allò que no ens agrada, que ens ho presentarà tal i com és, i en molts llibres, moltes vegades, les escenes més crues, tan sols s’insinuen, o se n’obvien els detalls, restant-li, així, realisme.
Però si li hagués de trobar una pega, seria el final. Durant més de 1000 pàgines l’autor ens explica el drama d’aquesta presó invisible, i de com aflora l’instint de supervivència, per acabar arribant a un final que, a mi, m’ha quedat descafeïnat. Tot i això, però, us recomano molt llegir aquest autor i, si podeu, aquesta novel·la.