A review by toniherrero
Toda la carne es hierba by Clifford D. Simak
2.0
2/5
Avorridot, avorridot. Confesso que Clifford D. Simak és un autor que m'agrada: m'agrada com escriu i m'agrada el que explica. En aquest cas, però, el llibre m'ha decebut. És inconcebible que un text amb uns elements tan potents —primer contacte alienígena, una estranya cúpula que encapsula una població sencera i els seus habitants (reminiscències a Stephen King), un color morat vingut d'un altre món (reminiscències a H.P. Lovecraft)— pugui resultar tan poc entretingut.
Crec que el problema és l'extensió. M'ha fet l'efecte que la història, que és bona, dona per a un relat o fins i tot per a una novel·la curta, però no pas per a un volum de tantes pàgines. És una pena, perquè Simak desplega tot el seu potencial d'idees —ecologisme, antibel·licisme, etc.— i ho fa de forma prou original (Stephen King va escriure «Under the Dome» quaranta-quatre anys més tard), però s'embarbussa en trames insubstancials sobre els habitants de Milville, que curiosament comparteix nom amb la població on va néixer el mateix Simak.
En definitiva: li compro el missatge, sobretot la reflexió final, però em sobra gairebé 2/3 de la novel·la. La veritat és que fins ara Simak mai m'havia decebut. Té obres mestres i llibres més fluixets, però fins i tot novel·les mediocres com «Shakespeare's Planet» tenen idees interessants i estan millor resoltes. No obstant això, continuaré llegint qualsevol llibre de Simak que caigui a les meves mans, encara que sigui per descobrir una nova joia que poder reivindicar com a editor dins de la col·lecció Tràntor.
Avorridot, avorridot. Confesso que Clifford D. Simak és un autor que m'agrada: m'agrada com escriu i m'agrada el que explica. En aquest cas, però, el llibre m'ha decebut. És inconcebible que un text amb uns elements tan potents —primer contacte alienígena, una estranya cúpula que encapsula una població sencera i els seus habitants (reminiscències a Stephen King), un color morat vingut d'un altre món (reminiscències a H.P. Lovecraft)— pugui resultar tan poc entretingut.
Crec que el problema és l'extensió. M'ha fet l'efecte que la història, que és bona, dona per a un relat o fins i tot per a una novel·la curta, però no pas per a un volum de tantes pàgines. És una pena, perquè Simak desplega tot el seu potencial d'idees —ecologisme, antibel·licisme, etc.— i ho fa de forma prou original (Stephen King va escriure «Under the Dome» quaranta-quatre anys més tard), però s'embarbussa en trames insubstancials sobre els habitants de Milville, que curiosament comparteix nom amb la població on va néixer el mateix Simak.
En definitiva: li compro el missatge, sobretot la reflexió final, però em sobra gairebé 2/3 de la novel·la. La veritat és que fins ara Simak mai m'havia decebut. Té obres mestres i llibres més fluixets, però fins i tot novel·les mediocres com «Shakespeare's Planet» tenen idees interessants i estan millor resoltes. No obstant això, continuaré llegint qualsevol llibre de Simak que caigui a les meves mans, encara que sigui per descobrir una nova joia que poder reivindicar com a editor dins de la col·lecció Tràntor.