Scan barcode
A review by nunuseli
Mirall trencat by Mercè Rodoreda
5.0
Com tanta altra gent, em van obligar a llegir 'Mirall trencat' per primera vegada a l'institut. L'he hagut de tornar a rellegir dues vegades més per obligació (a la facultat i per un club de lectura) i el curiós és que cada vegada em fa molta mandra haver-lo de tornar a llegir, però al final sempre m'acaba encantant. De fet, és un dels meus llibres preferits, tot i que segueixo preferint la senzillesa i la sobrietat de 'La Plaça del Diamant'.
M'encanta com està plantejat 'Mirall trencat', escrit en forma de capítols curts i episòdics, que són pràcticament com contes que podrien ser independents. M'encanten les el·lipsis que hi ha entre capítol i capítol. I m'encanta que durant la primera part passin tantes coses i que el ritme sigui trepidant, però que, en canvi, al final el temps s'estanqui i que la sensació de realitat es dilueixi en el món dels somnis i els records.
M'encanta 'Mirall trencat' 'Mirall trencat' perquè els personatges són amorals i terriblement superficials, però també estan sols i aïllats, incapaços de comunicar-se o sentir empatia pels que els envolten, i sobretot marcats per un fet del passat que no han superat mai i que els impedeix ser feliços. Probablement la meva preferida sigui la Sofia, perquè a primera vista sembla que és la pitjor: és tan manipuladora i en aparença freda, però si és així només és perquè és massa orgullosa i la seves dots d'arpía i el seu punt de sadisme només són un mecanisme de defensa perquè no li facin mal. Però també estic enamorada del pobre Jaume, perquè és un nen solitari i tan imaginatiu, capaç de crear-se i refugiar-se en un món propi, que s'ha construït ell mateix.
M'encanta com està plantejat 'Mirall trencat', escrit en forma de capítols curts i episòdics, que són pràcticament com contes que podrien ser independents. M'encanten les el·lipsis que hi ha entre capítol i capítol. I m'encanta que durant la primera part passin tantes coses i que el ritme sigui trepidant, però que, en canvi, al final el temps s'estanqui i que la sensació de realitat es dilueixi en el món dels somnis i els records.
M'encanta 'Mirall trencat' 'Mirall trencat' perquè els personatges són amorals i terriblement superficials, però també estan sols i aïllats, incapaços de comunicar-se o sentir empatia pels que els envolten, i sobretot marcats per un fet del passat que no han superat mai i que els impedeix ser feliços. Probablement la meva preferida sigui la Sofia, perquè a primera vista sembla que és la pitjor: és tan manipuladora i en aparença freda, però si és així només és perquè és massa orgullosa i la seves dots d'arpía i el seu punt de sadisme només són un mecanisme de defensa perquè no li facin mal. Però també estic enamorada del pobre Jaume, perquè és un nen solitari i tan imaginatiu, capaç de crear-se i refugiar-se en un món propi, que s'ha construït ell mateix.