mg_libros's review against another edition
3.0
93/2023 En un mundo distópico la gente se muere porque no puede dormir. Pero algunas personas sí duermen bien y pueden donar su sueño para salvar a otros. Los mejores donantes son los bebés, claro, y ahí tenemos el conflicto entre la familia del bebé y la agente que quiere mantenerla en el programa de donación.
Está todo muy bien y me ha interesado bastante, aunque habría preferido que tuviese final.
Está todo muy bien y me ha interesado bastante, aunque habría preferido que tuviese final.
kandicez's review against another edition
2.0
I really wanted to love this. The "voice" of the story was good, and I enjoyed the flow, but there were also a lot of issues I just couldn't overlook.
First, the set up. The idea that these Storch brothers would give up their million dollar business to perform a public service was a bit ridiculous. You know there's a catch. I guess I wanted the catch to be more original.
The premise was good. I compared it to the need for blood and the idea of blood banks and mobiles. I remember when AIDS first came about when I was in high school (remember, it was called GRID first?) and the process for donating blood became much more intense. It was no longer, "You are willing to give, we are willing to take." It became much more intensely monitored. That part of the story I enjoyed. What I didn't enjoy was the almost flip way the possible dangers of sleep donation were dealt with.
I also wanted an ending. This just didn't cut it for me.
First, the set up. The idea that these Storch brothers would give up their million dollar business to perform a public service was a bit ridiculous. You know there's a catch. I guess I wanted the catch to be more original.
The premise was good. I compared it to the need for blood and the idea of blood banks and mobiles. I remember when AIDS first came about when I was in high school (remember, it was called GRID first?) and the process for donating blood became much more intense. It was no longer, "You are willing to give, we are willing to take." It became much more intensely monitored. That part of the story I enjoyed. What I didn't enjoy was the almost flip way the possible dangers of sleep donation were dealt with.
I also wanted an ending. This just didn't cut it for me.
emilyinherhead's review against another edition
dark
mysterious
tense
slow-paced
- Plot- or character-driven? A mix
- Strong character development? Yes
- Loveable characters? It's complicated
- Diverse cast of characters? No
- Flaws of characters a main focus? No
4.0
The concept of this short novel—that a pandemic of insomnia is sweeping the nation, and then spreading around the world—is SO terrifying and unsettling. Karen Russell is truly a pro at creating a building sense of unease. This is a perfect book to read in one sitting during an autumn weekend.
nicandrasy's review against another edition
3.0
This is a really interesting concept. I felt like it could definitely use some more information. I'm not sure I like the ending, but overall interesting read.
curiousnoel's review against another edition
3.0
The prose is absolutely wonderful, there were countless passages that I read and re-read a couple times because they were so delightfully worded. And the premise was right up my alley. But narratively, it wasn’t as strong of a story as I would have liked. Still a worthwhile experience though.
fearlessreader's review against another edition
challenging
dark
tense
slow-paced
- Plot- or character-driven? Plot
- Strong character development? No
- Loveable characters? No
- Diverse cast of characters? No
- Flaws of characters a main focus? Yes
2.5
marissalevien's review against another edition
3.0
Wanted to love this; it's got a great story idea, but most of the characters are written at arm's length, it's hard to get in their heads or feel their motivations.
toniherrero's review against another edition
dark
tense
medium-paced
3.5
He trigat uns dies a pair Donantes de sueño de Karen Russell i he arribat a la conclusió que m'agrada el que explica l'autora, però no com ho fa. Ja m'ha passat anteriorment amb altres llibres seus: un cop llegits, em queden sensacions ambivalents.
Aquesta novel·la breu planteja un escenari pandèmic en què la gent perd la capacitat per dormir, la qual cosa els porta a un deteriorament físic i a, al cap d'uns dies/setmanes, a la mort. El relat en si és terrorífic pels efectes devastadors que això causa en la societat, però trobo que l'autora no acaba d'entrar-hi del tot. Es queda en bona part en l'anàlisi psicològica i sociològica que una pandèmia com aquesta podria ocasionar, mostrant les ferides emocionals i l'ensorrament de part de les estructures de la societat, i quan aprofundeix en les vides particulars dels personatges, ho fa sense massa convicció. Russell ens mostra alguns arcs argumentals ben engrescadors —el donant Y i el que el seu somni desencadena, accions coordinades per part dels insomnes, etc.—, però no els arriba mai a desenvolupar del tot. El relat es queda en les capes superficials del patiment de la protagonista, un relat que per repetitiu es fa una mica anodí, sense crear en realitat una història que ens pugui atrapar.
És una pena, perquè per moments l'he gaudit molt i pensava que aixecaria el vol, però la sensació en acabar el llibre és que m'hi ha faltat alguna cosa. M'he quedat amb ganes de més. Cal destacar les parts que provoquen un terror profund, proper i innat, una mena d'angoixa sobre què podria passar si... I l'autora ho aconsegueix amb ben poc. Malauradament, no he trobat que el llibre vehiculi aquesta pulsió narrativa per bastir una bona trama que porti a algun lloc i que tregui tot el suc que es pot als elements de terror. Tot plegat fa la sensació que es tracta d'un excel·lent relat curt que s'ha volgut allargar més del compte.
Aquesta novel·la breu planteja un escenari pandèmic en què la gent perd la capacitat per dormir, la qual cosa els porta a un deteriorament físic i a, al cap d'uns dies/setmanes, a la mort. El relat en si és terrorífic pels efectes devastadors que això causa en la societat, però trobo que l'autora no acaba d'entrar-hi del tot. Es queda en bona part en l'anàlisi psicològica i sociològica que una pandèmia com aquesta podria ocasionar, mostrant les ferides emocionals i l'ensorrament de part de les estructures de la societat, i quan aprofundeix en les vides particulars dels personatges, ho fa sense massa convicció. Russell ens mostra alguns arcs argumentals ben engrescadors —el donant Y i el que el seu somni desencadena, accions coordinades per part dels insomnes, etc.—, però no els arriba mai a desenvolupar del tot. El relat es queda en les capes superficials del patiment de la protagonista, un relat que per repetitiu es fa una mica anodí, sense crear en realitat una història que ens pugui atrapar.
És una pena, perquè per moments l'he gaudit molt i pensava que aixecaria el vol, però la sensació en acabar el llibre és que m'hi ha faltat alguna cosa. M'he quedat amb ganes de més. Cal destacar les parts que provoquen un terror profund, proper i innat, una mena d'angoixa sobre què podria passar si... I l'autora ho aconsegueix amb ben poc. Malauradament, no he trobat que el llibre vehiculi aquesta pulsió narrativa per bastir una bona trama que porti a algun lloc i que tregui tot el suc que es pot als elements de terror. Tot plegat fa la sensació que es tracta d'un excel·lent relat curt que s'ha volgut allargar més del compte.